20 de maig del 2008

Birmania


Nom oficial: Unió de Myanmar (abans Birmània)

Capital: Pyinmana

Sistema de govern: Consell Militar

Cap de l'Estat: General Than Shew, president del 'Consell per a la Pau i el Desenvolupament de l'Estat', des del 23.04.1992


(Govern en l'exili: NCGU
B, Coalició Nacional de la Unión de Birmània, constituïda després de les eleccions de 1990 i reconeguda internacionalment des de 1991)

Població: 42.909.464 (est. juliol 2005)

Superfície: 676.000 km²

Idioma: el myanmar (birmà) és l'oficial. També es parlen altres llengües tribals com el karen i el shan Religió: Budista (87%). També hi ha minories animistas, musulmanes, hindús i cristianes.



Els 14 estats que componen la Unión de Myanmar, antiga Birmània, viuen sotmesos a una dictadura des de 1962. La repressió contra qualsevol vestigi d’oposició ofega al país més gran del sud-est asiàtic. A més, Birmània és també escenari de la violació sistemàtica dels drets dels grups ètnics minoritaris. Milers de civils són 'reclutats' per l’Exèrcit per a realitzar treballs forçosos en plantacions, en la construcció de carreteres, entre d’altres, segons denúncia des de fa diversos anys l’Organització Internacional del Treball (OIT).

Gairebé tres dècades després del cop d’estat de 1962, la política de nacionalitzacions i aïllament de la «via birmana al socialisme» de Ne Win havia convertit a un dels països més rics i pròspers d'Àsia en un dels més pobres del món. La insostenible situació econòmica va ser el detonant de les protestes prodemocráticas que al març de 1998 van començar a prendre força a les universitats. Ne Win va designar com a successor un dels màxims responsables de l'aparell repressiu del règim i van avivar encara més la revolta, el 8 d'agost de 1988 centenars d’estudiants moren víctimes de la brutal repressió contra els manifestants en els carrers de Rangun.

La necessitat de frenar la febre revolucionària duu als militars a anunciar la celebració d’eleccions lliures. Però el règim no esperava una derrota en les urnes. Encara que el NLD va assolir 396 dels 485 escons del Parlament, els militars es van aferrar al poder i es van negar a transferir el govern fins que es redactés una nova Constitució, sempre sota la seva aprovació. Els diputats electes de la NLD van constituir un govern en l’exili.

La repressió política continua a l'ordre del dia i, al maig de 2003, Suu Kyi, principal representant de l'oposició, va ser detinguda de nou i retinguda a la presó durant més de tres mesos i posteriorment condemnada a arrest domiciliari. El 20 de maig de 2006, les autoritats birmanes van permetre el primer contacte internacional en tres anys amb la capdavantera opositora, que es va entrevistar amb un enviat especial de Nacions Unides. La notícia va ser rebuda amb optimisme dintre i fora del país que va tornar a sumir-se de seguida en l’oblit de la comunitat internacional.

El món torna fixar-se en Birmania el setembre de 2007: milers de monjos budistes surten al carrer contra la Junta Militar. El que va començar com una protesta de treballadors i estudiants contra la pujada del preu del petroli es va convertir en el crit desesperat d’un país sotmès a un govern il·legal i repressiu que dura ja quatre dècades i mitja.

Al maig de 2008, el cicló 'Nargis' castiga encara més a la ja castigada població de Birmania. Més de 30.000 morts (podrien ser 100.000, segons Nacions Unides), desenes desapareguts i una incalculable quantitat de persones que han pogut perdre les seves cases tornen a acaparar l’atenció de la comunitat internacional, mentre la Junta militar posa tot tipus de traves als cooperants estrangers i al repartiment de l’ajuda humanitària arribada de tots els racons del planeta.

El dilluns, el numero ú la junta, el generalíssim Than Shwe, va passar un segon dia consecutiu visitant la zona sinistrada, en el sud de Birmània, entrant en les zones més afectades per primera vegada. El líder birmà habitualment roman reclòs en la capital administrativa del país, Naypyidaw.

Birmània, en dol pels 133.600 morts i desapareguts del cicló Nargis, rebrà el dijous al secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, en el marc d’iniciatives destinades a encaminar ajuda humanitària, malgrat les reticències mostrades fins a ara per la junta en el poder. La pressió internacional s’ha intensificat sobre la junta militar per a que obri àmpliament les portes a l’ajuda internacional destinada als 2,4 milions de damnificats i especialment als gairebé dos milions que, segons l'ONU, encara han rebut la més mínima ajuda.

Amb el temor que es produeixi una "segona catàstrofe" humanitària degut a la fam i les epidemies, Ban Ki-Moon, tractarà de convèncer als militars, que diuen protegir la sobirania nacional i desconfien dels Occidentals, de mostrar-se més receptius. Desenes d’avions ja van aterrar a Rangun, però diversos vaixells -com el francès 'Li Mistral' carregat amb més de mil tones d’ajuda, segueixen esperant en alta mar la llum verda de la junta. Ban romandrà fins al divendres a Birmània i no estarà present durant la segona fase del referèndum sobre la nova Constitució que la junta preveu organitzar el dissabte, denunciat pel partit d’oposició de Aung Sant Suu Kyi i considerat com inoportú per la comunitat internacional.

En aquest referèndum és pretenen perllongar la dictadura militar. L’esborrany constitucional que es va votar en les urnes legitimarà i perllongarà la presència dels militars en la vida política de Birmània a través de la "democràcia dirigida" que proposen. Les principals formacions de l’oposició democràtica i les organitzacions de les ètnies minoritàries han rebutjat el seu contingut per antidemocràtic. El text constitucional estableix un Parlament bicameral nacional (Pyidaungsu Hluttaw) i legislatius per a cadascun dels set estats (State Hluttaw) i de les regions (Region Hluttaw) en les quals divideixen el país. Cada Càmera "inclourà representants de les Forces Armades triats pel cap de l'Exèrcit". El poder Executiu recau en el President de l'Estat, i es creen els poders Legislatiu i Judicial perquè actuïn amb independència. El president de Birmània l’escull el Col·legi Electoral Presidencial, format pel legislatiu, d'entre tres candidats a vicepresidents. Presidirà per un mandat de cinc anys, prorrogable una sola vegada (el Cap de l'Estat no es tria per sufragi universal). El President de la nació decideix la composició i proposa el Govern, però ha de demanar al cap de l'Exèrcit els candidats militars per a Defensa, Interior i Assumptes Fronterers, i preguntar-li si té aspirants per a altres carteres. Els militars nomenats ministres o viceministres "no necessiten retirar-se o sortir de l'Exèrcit", però els civils que ocupin aquests càrrecs no poden participar en les activitats del seu partit polític (el mateix s’estipula amb el President del país).

El referèndum compta amb el temor i rebuig de grups de defensa dels drets humans que van dir que la votació, realitzada el 9 de maig, era una farsa doncs el país és controlat pels militars des de 1962 i molt poques persones es van animar a rebutjar la Constitució per temor a represàlies. El referèndum va estar també afectat per gran quantitat de denúncies sobre intimidació i frau.


L'actuació de la Junta Militar birmana amb els seus propis conciutadans en el lent repartiment d'assistència davant el desastre, així com per a la concessió de visats per a personal sanitari extranger ha causat nombroses crítiques de la comunitat internacional.

2 Comentaris:

Anònim ha dit...

Dentro de 6 meses seguirán igual y nadie se acordará.

o 6 días...

Unknown ha dit...

I no paren de sortir per la televisió les imatges de membres de la cúpula militar entregant a una família afectada un paquetet de menjar, una mica de roba, etc... Si us plau, en serio creuen que així ens faran creure que estan fent alguna cosa! El que passa és que tenen por que la dictadura acabi si realment deixen entrar al seu país corrents que no els interessen..
DENIGRANT!

Siau!