12 de maig de 2008

Augment del preu de l'arrós

En els primers mesos de 2008 el preu de l’arròs ha augmentat un 68%. No és un problema puntual sinó estructural, que afecta als fonaments del sistema.

S’assenyalen diverses causes principals: l’augment de la demanda en mercats emergents com Xina o l’Índia; la falta de suport al desenvolupament agrícola i la política errònia mantinguda durant dècades cap al camp, perjudicat en favor del creixement urbà; els límits a les exportacions establerts per alguns dels principals productors i l’augment del cost del petroli, en màxims històrics.

El patró de la crisi no és el d’una fam puntual, sinó el d’un conflicte complex que qüestiona el model de desenvolupament i creixement globals. En països com Xina, per exemple, la transició nutricional, és a dir, l’adopció d’hàbits alimentaris propis de països desenvolupats, ha provocat un augment del consum de carn i productes lactis. Al marge de les conseqüències positives que pugui tenir per a la salut, el canvi implica un increment de la demanda i per tant, un augment dels preus. Un altre problema és l’augment del cost dels fertilitzants, que agreuja les dificultats que afronten els agricultors i ha provocat, per exemple, que agricultors d’Àfrica abandonin els seus cultius, degut al excessius costos de producció per a les seves possibilitats econòmiques.

El sistema agrícola no està preparat per a afrontar la crisi després de dècades d’oblit i falta d’inversió, com denuncia el Banc Mundial. Entre 1980 i 2004 la inversió pública en el sector es va reduir a la meitat. Ni a EEUU ni a Europa hi ha un problema de carestia d’aquest aliment essencial per a una gran part de la població mundial. No obstant això, en 37 països, especialment africans i asiàtics, l’increment del seu preu i d’altres cereals està provocant una greu situació d’escassetat segons fonts de la FAO.

Aqui podeu veure un mapa de la FAO que mostra estadistiques sobre la fam al món des de l'any 1970

Segons l'ONU, l’augment dels preus del blat de moro, l’arròs i el blat "condemna a la fam a més de cent milions de persones en tots els continents". La carestia representa una pressió enorme sobre els organismes subministradors d’ajuda als països pobres, com el Programa Mundial d’Aliments (PAM), el qual destina els seus fons a 73 milions de persones aquest any.

"Avui només podem pagar el 40% dels aliments que pagàvem al juny de l’any passat", va anunciar la directora executiva del PAM, Josette Sheeran.

2 Comentaris:

Jordi ha dit...

Aquest article és una síntesi perfecte del que significa el capitalisme: la privatització dels beneficis i la socialització dels costos.

No pensava que l'especulació arribés fins als valors futurs del mercat econòmic ni molt menys que és jugués així amb les persones com si fossin personatges de joc d'ordinador.

Ànims!

Dani ha dit...

jordi
Exactament el mateix que es vol fer amb la crisis immobiliaria que estem vivent actualment.
Es van privatitzar els guanys i ara es vol socialitzar les perdues i que ho paguem tots. Es trist però és el mon que vivim.

És trist, però si, actualment les persones moltes vegades són mercaderies i importa més els cales que les vides.

Tot això ha de canviar!!

Salut